29 novembre 2009

VISITA A L'ESTUDI D'EN RAMON MANZAÑIDO


Aquest cap de setmana, amb la Silvia (una amiga de fa molts anys), hem anat a veure al Ramon. Ell és un pintor figuratiu que ha exposat la seva obra per diversos països.

Una de les distincions més importants que ha rebut és la "Gran Cruz al Mérito Humanitario", com a personalitat destacada en la divulgació dels valors humans.

Col·labora amb diverses entitats, sense ànim de lucre, com per exemple la Fundació Ave Maria,... i darrerament ha fet un quadre per a l'Associació de Donants de Sang de l'Urgell.

Encara no us l'exposo, perquè el dia 10 de desembre (dijous), en farem la inauguració a Bellpuig; com a primer quadre (en motiu de la donació de sang) a les Comarques de Lleida.

Ja veieu que us he anat adjuntant altres quadres seus,.. Així us feu una idea del tipus de pintura que realitza.

En la pintura, com en altres aficions i actituds de la vida,.. cal prendre consciència dels demés.. i ajudar, donant o bé facilitant el que hom sap fer: "rodearse del arte que nos gusta nos llena de energía positiva, ello nos hace sentir más vivos frente a la vida".

TOT REMENANT "LA BLOCOSFERA",...

Finalitzem la setmana amb música,... de la mà d'Alicia Keys,.. al bloc de la Mercè. A ma cosina la Raquel també li agrada molt aquesta cantant,.. fins i tot va als seus concerts; quan podem tenir-la de gira, per Barcelona.

Siguiendo con los blogs, el de Paco se hace eco de una campaña de sensibilización social, con el objetivo de dar a conocer cómo se -siente- cualquier persona sorda en su propio país.

Difonent la pàgina "CORRUPCIÓN CERO", l'Enrique publica un nou vídeo: debate parlamentario anti corrupción.

Juan Pedro Peña, ens invita a sentir música "especial", d'aquella -metal simfònica-,... que tant li agrada!!! Tot i que jo no sóc d'aquests gusts, ara que l'escolto una mica,... sembla que m'agrada, jejejeje,...!!!!! La cantant té una veu molt adient. “Son Of The Sun” és el segon track del disc SIRIUS B, de la banda THERION.

Llegint el bloc "Moral y política", me n'he assabentat de que en Bono va caure del cavall,... de camí a Barcelona!!!

No se sabe bien quién ni porqué en el siglo XVI, quizás hastiado de una sociedad imperfecta con demasiados aires de grandeza, decidió escribir El lazarillo de Tormes e inició con ello la picaresca española, un estilo antihéroe que pondría sobre la mesa las miserias de la gente común.

Y en esas miserias hallamos el egoísmo, la arrogancia, la crueldad pero sobretodo las una y mil formas de engaño, fraude, robo, manipulación o corrupción que parecen no haberse despegado de la sociedad española desde los tiempos del Lazarillo.

Según Santi, a raíz del editorial conjunto publicado por varios periódicos catalanes sobre la posible sentencia del Tribunal Constitucional (TC) sobre el texto del posible nuevo Estatut para Catalunya, llevamos unos días que no hay quien lea frases que no lleven aparejado lo de la dignitat de Catalunya.

"Qué extraordinario es el tiempo que vivimos", escribía Rosa Luxemburgo en 1906. "Extraordinario tiempo que propone problemas enormes y espolea el pensamiento, que suscita la crítica, la ironía y la profundidad, que estimula las pasiones y, ante todo, un tiempo fructífero, preñado". ¿Está Guillermo cambiado? Javier Caso te lo responde,... ;)

Para cerrar el resumen de hoy, os dejo el link al post de Tatiana: "por el reconocimiento de la existencia del orden patriarcal y su definitiva abolición".

Siguid el hilo en:
REDBLOGSOCIALISTAS

25 novembre 2009

HASTA LOS HUEVOS DEL TRIBUNAL!


Ja sabem tots que el maleït recurs fou presentat pels PePeros de torn (aquells que tant defensen la unitat d'Espanya; en conveniència seva, és clar).

Doncs amb el temps que fa,... els catalans i catalanes -no- volem esperar més -cap tipus de sentència-.

Massa s'ha dit i repetit que tots els passos establerts per aconseguir l'Estatut han refermat la -voluntat- del poble català,... a partir dels diferents filtres. De moment, es veu que això no importa a ningú.. perquè la incertesa sobre el "veredicte" és palesa.

Diversos escrits que he anat llegint informen de la variada (però contundent) reacció catalana. També n'hi ha d'altres que es fan ressó de l'escletxa oberta a Espanya (difícil d'arreglar, ja a dia d'avui).

Què pensen fer aquests senyors, representants del Tribunal? Repensar-s'hi fins que Catalunya proclami la seva independència? La veritat,... no ho sé, però van pel camí (amb el penós retard).

Entretant, Zapatero -fora de casa- ens demana calma!??!!!

Estic fart de que els polítics "demanin" (o fins i tot -en força casos- robin) i no -atorguin- ni aportin confiança (resultats,... en definitiva).

En el cas de l'Estatut, Sr. Zapatero, la cosa ja -no- "transcurre razonablemente" perquè el Tribunal no hauria d'acceptar aquest tipus de recursos,... i en el cas català.. voldria saber.. per què n'allarga tant la decisió? No sé pas quin criteri és aquest, que duu a terme el Tribunal, a partir del desgast (més encara) de la paciència i la credibilitat d'aquesta ciutadania -tan desenganyada, de polítics i institucions-.

Tots sabem que una sentència "contrària" no és assumible per Catalunya, ni tampoc per Espanya; amb el càncer (territorial) que ja se li ha diagnosticat. Al meu entendre, si no hi posen remei aviat, arribarem a un punt irreversible.. on -a la llarga- (vulguin o no vulguin) s'acabaran imposant els objectius que decideixin catalans i catalanes.

Tan difícil és deixar-se de collonades i escoltar la nostra veu? Estem farts de -punyetes- amb el terme "nació", entre altres. Allò que vàrem decidir... "va a missa".

*Para que me entiendan, señores -indecisos- del Tribunal,... se lo digo con palabras de nuestro "president", ya que él es más diplomático: "lo que ayer fue escrito, acordado y votado para unir, no puede servir hoy para dividir.. porque ese es el verdadero espíritu constitucional".

Espero que nadie dañe de forma temeraria e imprudente este espíritu... porque lo -pagaríamos- todos.

22 novembre 2009

Publicat a "EL PREGONER D'URGELL"

TOT REMENANT "LA BLOCOSFERA",...

Aquesta secció, com diu molt bé la Mercè, hauria de ser de caire setmanal.
Ja m'ho proposo, dia rere dia,... però sense adonar-me'n.. apareix el diumenge.. i no puc fer-hi més: una altra setmana passada!!!

De totes maneres, quan em sigui possible... remenaré "la blocosfera" per tal de treure'n el "suquet".. que tant ens agrada a tots, jejejeje.

* * *

Avui comencem amb el Paco, que ens fa una llista dels 5 monopolis dominants: "el de las nuevas tecnologías y las patentes, el del control de los flujos financieros, el del acceso a los recursos naturales, el de las armas de destrucción masiva y el de los medios de comunicación".

La Mercè ens ofereix informació de primera línia, vers el PP i les enquestes,... que sovint fallen.

En un tema prou delicat, l'Enrique denuncia la pornografia infantil.

M'hagués agradat poder ajudar al Juan, en el tema d'ésser vocalista del grup Artemist,... però molt em temo que només sóc "Artista" i "Promesa" al Sing Star!!!

En su pensamiento se encuentra la razón de ser del socialismo, aunque él no milito en el partido socialista,... ni en el comunista. Siempre rechazó el comunismo práctico al considerarlo como una práctica contraria a la libertad, aunque llamó a sus militantes -camaradas- en la lucha contra el nazismo. --> Moral y Política.

Rubén y su sentencia de muerte a Europa!!!

Reflexions, del Santi, sobre Google Chrome: paranoia!!! ;)

Javier Caso, ens comenta les pressions laborals rebudes per una Sra. anomenada Ma. del Carmen, a l'Ajuntament de Villanueva de la Serena.

Per acabar, la Tatiana ens parla de la masturbació,... en termes de Shakespeare: blanc o negre!!!

* * *

Així de sucosos són els plantejaments d'aquestes personetes d'RBS - Red de Blogs Socialistas,... amb les seves inquietuds i rau-raus al cap.

19 novembre 2009

PRETÒRIE'S MUNICIPALS,...

"Saben aquel que diu,...":


El alcalde de París pide presupuesto, para pintar la fachada del Ayuntamiento, y le entregan 3 ofertas. Son de un español, un alemán y un suizo.

La del suizo asciende a 3 millones, la del alemán a 6 millones, y la del español a 9 millones.

Ante tales diferencias, se entrevista con los ofertantes, por separado, para que justifiquen su estimado de costo.

El suizo dice que él usa pintura acrílica para exteriores en dos capas, y que cuesta 1 millón; en andamios, brochas, equipos y seguros se va otro millón, y el otro millón restante es la mano de obra.

El alemán justifica su presupuesto diciendo que él es mejor pintor, que usa pintura de poliuretano con tres capas, cuyo costo asciende a 3 millones. En andamios, otros materiales, equipos y seguros se gastan otros 2 millones, y el millón restante es la mano de obra.

Por último, el español,... es quien finalmente gana la licitación. Pues el alcalde asegura que es el presupuesto mejor justificado:

"Mire Alcalde, 3 Millones son para usted, otros 3 para mí, y los 3 restantes se los damos al suizo.. para que nos pinte la fachada".

* * *

P.D.: -Cualquier parecido con la realidad política de tu municipio es pura coincidencia,... o ¿no?

MÉS VAL QUE ENS HO PRENEM AMB HUMOR,...

Aquesta setmana m'han passat un joc, on el Sr. Millet ó Bitllet s'escapa dels "mossos" -amb la majoria de bitllets, del Palau-.

Si voleu descarregar TENSIONS i riure-us d'aquests "lladregots" que voltegen desesperats, per agafar el tall més gros,... jugueu-hi una estona!


Què diria el seu padrí.. o el seu pare,...? ;)

A mi em sembla que aquest Sr. no tenia massa vocació per la música, ni tan sols per difondre-la -amb uns mínims de dignitat-.

-Als polítics governants i opositors,... m'agradaria dir-vos que aneu amb ull i us fixeu més en les "possibles" irregularitats!!! Així és com la gent confiarà en la vostra paraula.

13 novembre 2009

EL PP... DA MIEDO.. ASUSTA A LA CIUDADANÍA!


Después de escuchar las declaraciones, del "presidente" -pepero-, no quiero ni pensar qué hará este señor... cuando esté en su casa enfadado, entre traje y traje, hablando por teléfono con sus "compinches" y sus sastre's.

Quizá Rajoy sí lo sepa,... pues no hace nada para impedir que el "buen hombre" cierre la boca... y esconda la mano (que tanta maña tiene para vestir y desvestir a su dueño, con las mejores -prendas-).

* * *

Da asco oír hablar así a alguien, con ese cargo institucional a sus espaldas.
No se dan cuenta en el PP? Supongo que sí, pero como el "jefe", o más bien dicho el "mandao" de Rajoy, ni se inmuta.. pues los corderitos a seguir al perro.

* * *

A su vez, creo que Esperanza está deseosa de enseñarle algunas "practicas" sexuales a Rajoy,... a ver si espavila de una vez. Supongo que con el dinero que la "presi" madrileña se ahorrará en cursillos y talleres para aprender a masturbarse, lo invertirá en un Master de Liderazgo Político intensivo (en inglés 100%) para sus alumnos: Marianico, Francis & co.

09 novembre 2009

Die mauer ist hingefallen!!!

Avui se celebren els 20 anys de la caiguda del mur de Berlín.
Segurament molts Alemanys recordaran infinites anècdotes, entorn al que varen passar, mentre feien les seves vides; separats per les grans parets de formigó...

De tot se n'aprèn a la vida,.. fins i tot dels errors.

Sort que de tant en tant, inesperadament.. de manera esporàdica.. ocorren "casualitats" com la que va passar-los a aquesta gent,.. amb l'afortunada (però imprevista) obertura dels passos; entre l'un i l'altre costat.

Passejant pel mur, aquest darrer estiu, trobàrem al Sr. Ignasi Blanch. Ell és un dibuixant que presencià aquells temps de canvi, mentre era -jove- i passava temporades a Berlín. Va explicar-nos que diferents artistes han estat els encarregats de pintar novament al mur, per tal de commemorar aquests 20 anys de caiguda.

A la pintura que estava acabant, aquells dies d'agost, hi deia: "parlo d'amor"...

Unes paraules que defineixen -prou bé- tot allò que passa pel cap,... quan se sent que les barreres, siguin d'on siguin,.. es desfan!!!

http://www.ignasiblanch.cat/

08 novembre 2009

ULL AMB LES DECLARACIONS,...


No m'agrada que alguns membres del PP facin demagògia, amb temes que sovint -no- tenen res a veure, per tal d'escabullir-se dels propis assumptes pendents.
Ni tampoc m'enorgulleix que ho facin dirigents afins, com per exemple José Blanco, el qual va fer unes declaracions -en contra del PP- amb l'argumentació del descens de l'atur: "hoy es un buen día, pues hay menos parados*.. y hay más gente que cobra la protección por desempleo*. Pero, es un mal día para Rajoy, pues él piensa que cuanto peor vayamos, más posibilidades tiene de llegar a la Moncloa".


El Sr. Blanco possiblement tindrà raó amb les malaurades estadístiques, que dónen índexs (minsos*) de recuperació (potser ficticis o bé emmascarats amb ajuts temporals; ja ho veurem,...), però -no- em sembla correcte parlar de la gent que a dia d'avui ho està passant molt malament, de manera llastimosa (fins i tot amb dificultats per alimentar a les seves famílies), i relacionant tot això... amb el Sr. Rajoy.

Sr. ministre de Foment, només vull dir-li que per desacreditar a en Rajoy no és necessari que mencioni a qui pateix vertaderament la crisi, ni tampoc que enalteixi resultats [força ridículs*] de recuperació econòmico-laboral. Si vol parlar d'atur, faci-ho amb més bon gust i d'altres formes que siguin més il·lustratives i constructives.

Siguem seriosos amb aquestes coses. Els i les socialistes -no- hem de deixar-nos portar per les acusacions fàcils (de pati de col·legi), desautoritzant a tort i a dret. Si volem contrarestar criteris o bé afirmacions atzaroses, senzillament cal que ho fem amb arguments que -no- representin noves desqualificacions.. a altres col·lectius.

Ho dic, tal i com ho sento, perquè jo també he patit les conseqüències d'aquesta crisi.

Salut i "treball", a tothom qui ho passa malament,.. en aquests moments difícils de retrocessió.