Sento molt dir aquestes paraules, però és allò que penso... i no vull manifestar quelcom que no sento, personalment.
La veritat, sempre per davant.
És hora de preparar eleccions, ja sabem que frustrades per al PSC -degut a la seva propera caiguda imminent- i precisament per això no em sap tan greu que sigui la Chacón qui encapçali aquesta llista perdedora.
Ja vaig desenganyar-me quan des del PSOE van imposar a en Rubalcaba, en detriment d’ella (qui potser hagués fet dels socialistes espanyols un altre tipus de partit, més obert i lliure).
De tota manera, no van voler-la i ara ho pagarà; ho pagarem tots i totes, és clar.
També se’n ressentiran aquells interessats que han confiat en “la vieja guardia PSOE”.
Un partit que feia bandera del federalisme... com de tantes coses que s’han acabat aigualint... degut a la manca de “paraula” i sensibilitat dels actuals líders “socialistes”... em fa sentir un xic trist.
Per què Carme Chacón? Perquè és la imatge PSOE a Catalunya? Perquè l’han fet fracassar a Madrid i ara ens l’envien, per veure si l’amortitzem nosaltres? No tenim altres líders-candidats al territori? A Lleida, Girona, Tarragona,... no hi ha més candidats millors que la Chacón?
L’assumpte ja no és qüestió de Chacón sí, Chacón no. De gent preparada i amb la visió del que ha de ser “un nou PSC” en tenim molta.
D’igual forma, el problema és molt complex i massa enquistat. I evidentment, d’això se n’aprofiten els partits "vampir", com el PP. Altrament, no puc permetre que el partit en el qual he confiat sigui un cau de persones que diuen i prometen quelcom... i després NO ho acaben fent (o fan allò que els diuen els PSOístes). Pel que veig, darrerament, molts d’ells ja ni diuen res; no tenen cap mena de repercussió mediàtica, en comparació a la dreta forta i provocadora, atrevida i dèspota.
Bé, d'autòcrates també en tenim alguns... a casa nostra (o a la que crèiem que era la casa veïna, el PSOE). Si més no, alguns dels que encara només pensen en conservar seients, càrrecs i/o privilegis... NO s’han adonat del poc temps de vida política que els queda. Tant és així que, si no vigilen... encara seran capaços d’ensorrar definitivament el socialisme (en la forma organitzativa dels partits actuals que el representen).
Tornant a la candidata “Dedazo”, vull puntualitzar que no tinc res en contra d’ella. Ni tan sols per la minsa defensa de Catalunya que li he sentit fer, durant el decurs polític d’aquests anys. Ni tampoc per algunes actituds, potencials-manifestes o sense manifestar, vers Catalunya. Ni tampoc pel fet d’assentir en moments que potser hauria d’haver posat els “ovaris” damunt la taula del carrer Ferraz...
Suposo que en Defensa Personal deu ser molt bona. Això ens anirà molt bé als catalans i catalanes, ara que d’aquí a poc no podrem parlar el català ni a les nostres escoles.
Tinc ganes d’esgotar aquest pròxim període electoral per tal de que el PSC caigui d’aquest núvol infecte, pel qual sobrevola actualment... i comenci a caminar, tot i les fractures ocasionades pel fort sotrac de l'anunciada patacada... amb nou calçat, nous horitzons i gent entregada i coherent.. respecte al clam unànime de la veu afònica dels militants.
-Ai Carme... els 25 diputats "catalans" haguessin pogut fer "molt més" a Madrid!!!!
*Recorda-te'n d'aquestes paraules: GRUP PROPI - FEDERALISME - CATALUNYA
És interessant saber què se'n fa dels components sanguinis, com s'emmagatzemen, quant duren,...
