Això de la corrupció cada dia em deprimeix més. Tinc les orelles cansades d'escoltar notícies -del mateix estil- on s'acusa a polítics, d'un i altre bàndol, d'haver-se aprofitat de les seves posicions i càrrecs.
La nit passada, amb el dilema de seguir militant (o -no-) a l'organització que pertanyo, vaig arribar a una senzilla conclusió. Si la gent "sana", políticament parlant, marxa dels partits,... ja em direu qui s'hi quedarà!!!
És per això que vull encoratjar a tota la gent decepcionada, trista i plena de ràbia (per aquest seguit d'enrenous i escàndols), animant-los a serenar-se i veure les coses des d'un punt de vista diferent.
Perquè la democràcia funcioni millor hem de representar-la tots i totes -les persones que vertaderament hi confiem- (no aquells que la utilitzen com a màquina de fer diners); sense necessitat, ni intenció, de robar a qui prou feina té per arribar a fi de mes; la majoria de ciutadans i ciutadanes d'aquest país.
Avui, me'n vaig a dormir reflexionant sobre les arrels i ramificacions de les moltes trames (destapades o no) que ens rodegen. Però també pensaré en moltes persones, fins i tot del meu partit,... les quals treballen i vetllen -de manera generosa, amb autèntica vocació de servei- pel bé i el progrés de la ciutadania.
2 comentaris:
“Cuando no se tiene el coraje de vivir como se piensa, se termina por pensar como se vive”
Crec que tota aquesta gent, o ha perdut el nord i el coratge fa temps; O be, mai s’han parat a pensar com viure.
Sento dir-ho precisament a una de les poques persones que sembla que creu realment en lo que fa. Però, tot i que m’agradaria creure que això de la política funciona; No crec en absolut en els polítics que ens representen avui dia. Així que, espero que alguns em demostreu que això pot arribar a ser diferent.
A la política, o No . . . . Coratge !!!
Mercè.
*
Gràcies per les teves paraules. Pensa que hi ha molta gent amb l'opinió que tens tu, ara mateix.
L'important, en aquests casos, és movilitzar a la ciutadania i fer-la partícip (més encara..), perquè pugui canalitzar aquest malestar,... tot dirigint-se a les cúpules dels partits; i fent-los veure que la realitat està força allunyada de moltes actuacions preses, fins al dia d'avui.
No n'hi ha prou en posar-se les piles. S'ha arribat massa lluny. Ara toca redirigir les coses.. si és que -no- volem que només vagin a votar-"se" els mateixos representants (i les seves famílies); mentre els demés ens mirem (indignats) les promeses i històries,.. que després es transformen (més habitualment del que creiem..) en pel·lícules de "por".
*
Moltes abraçades Mercè!!!
*
Publica un comentari