Per què quan les coses no van bé apareix sempre un bri d'esperança.. i ens podem sentir orgullosos de tenir una militància sensible i plena d'idees de futur?
Doncs perquè el socialisme està més viu que mai.. més alerta del que ens pensem.. més despert del que molts voldrien!!!
Als grans decàlegs d'alguns.. tinc una sola proposta que potser els substituiria:
#CONGRESDESDEBAIX
Per què? Doncs perquè no hi haurà cap canvi (al socialisme de partit) si no el faciliten les bases (i si hi és serà un fracàs). Aquells ben apoltronats no imaginen, no senten, no escolten gaire, potser pel seu punt de vista (distant.. degut a l'alçada)... no són capaços d'observar el neguit que simpatitzants i militants del PSC tenen, avui dia.
Hem deixat de connectar amb la ciutadania? Dins del PSC han passat moltes coses perquè reaccionéssim.. sense que la "maquinària" del PSC hagi fet "res"?
Sí, sí.
Què més voleu que us digui...?
Potser també li hauríem de preguntar a la Chacón..
No es pot entendre un congrés on la gent arribi i elegeixi una executiva on les cares visibles siguin les que hi són des de fa deu, vint i en alguns casos, trenta anys. I que et diguin que és la veu de l'agrupació, i que a l'agrupació s'elegeixen delegats que voten esmenes lliurement. Esmenes sobre documents tancats, agrupacions aïllades sense xarxa entre elles, tot controlat fins el més mínim detall. --> X. Vidal
0 comentaris:
Publica un comentari