Llegint el text que publicà Joaquim Nadal (10/06/11), me n'adono del clar desgast del Socialisme català.
Mentre vaig rellegint l'escrit, veig com el lideratge està tocat... i el discurs no té l'empenta que requereix la situació actual.
No nego que en molts punts estigui d'acord amb allò que diu en Joaquim Nadal (només faltaria), però és obvi que l'hora ja li ha arribat. I no solament a ell.
Això us ho dic perquè em sento plenament identificat amb el punt número II, del seu darrer article:
"Al PSC hi falta molta gent. Gent que ha perdut pel camí, gent que ara desconfia del projecte o simplement que ha posat distància per manca d’entusiasme en la indefinició excessiva. Socialistes de pensament, decebuts amb l’acció concreta massa llastada per hipoteques i condicionaments de responsabilitat. El Congrés ha d’obrir portes, construir ponts, buscar complicitats. Ha de buscar també noves aportacions i noves incorporacions. Ha de formular un projecte engrescador per als joves, a qui cal parlar amb un llenguatge nou en un temps nou".
Si ell, en Joaquim (i la resta de dirigents actuals)... poguessin ésser conscients d'aquestes paraules (i del mètode per remeiar-les), segurament ja no serien a la direcció del partit.
Amb això no vull dir tampoc que la gestió duta a terme (per la nacional) hagi estat totalment negativa, no,.. però sí que n'ha tingut part -vertaderament important- de culpabilitat.
Seguint amb el text, en Joaquim enumera moltes premises que han anat influenciant aquest distanciament... (moltes també certes)... però torna a fallar en l'aspecte clarificador i de discerniment, en relació al PSOE i PSC. No és prou nítid... o bé és la seva manera de ser... i per això tinc tanta evidència de que el seu lideratge ja ha acabat.
El PSC no només necessita llibertat de vot enfront Madrid,.. que li quedi ben CLAR... Sr. Nadal.
El PSC, si vol salvar-se i guanyar credibiliat i l'èssencia que ha anat perdent, ha de desvincular-se rotundament de la línia PSOE actual (erràtica, demagògica -en certs moments-, plena d'incongruències, mancada de democràcia interna -recordin les primàries/Chacon-).
No m'agrada el seu discurs, Sr. Nadal, quan parla de "classes populars". Vostè de quina classe es pensa que provè? Potser és aquest, un dels molts punts, on el PSC torna a "punxar". Els Socialistes "de partit" han deixat d'emmirallar-se en la -societat- i avui dia només se'ls veu "entre passadissos"... predicant entre ells mateixos (i fent com si algú els escoltés), esglaiats pel malson que els espera a les properes eleccions.
Per acabar, Sr. Nadal, vostè anomenà el seu text "Recuperació dels Fonaments".. i en ell predica els procediments "sobre bases noves". Doncs li diré que per a construir un edifici sobre BASE NOVA.. és millor (i més lògic) enderrocar i refer allò que hi ha al capdamunt.
Moltes gràcies per la seva trajectòria... però espero comprengui el sentiment de moltíssima gent socialista, que com jo mateix, no sap per què el PSC s'entesta en mantenir allò que és insostenible (avui per avui).
Salut i socialisme... de debò!
0 comentaris:
Publica un comentari